descripció de l'itinerari
Sebastià Gasch, un fidel defensor de l'ordre republicà
Introduït per iroldan el 13/01/2010
Un fidel defensor de l’orde republicà
Al 1935 Sebastià Gasch començarà a treballar per la Generalitat de Catalunya i, al esclatar la Guerra, es convertirà en un fidel defensor del ordre republicà. Dos anys després Gasch abandonaria Barcelona. Seria, junt a un grup reduït d’intel•lectuals, un dels últims en deixar la ciutat i marxar cap a l’exili. Els últims articles del escriptor publicats a la premsa catalana daten del principi de l’any 1939. Aquest son Teatre Negro publicat en el setmanari El Meridiano, i un altre sobre Buster Keaton en Catalans, revistes per les que ja havia col•laborat regularment .
La fugida cap a França
Al febrer de 1939 es trasllada a Girona junt a l’Agrupació d’escriptors -de la que en formaven part Montanyà, Obiols, Bengerel, Roure i Oliver, entre d’altres- i passa a França. Al creuar la frontera s’instal•larà durant unes setmanes a Perpinyà, posteriorment es traslladarà a Toulousse. Passat un mes, i gràcies a l’ajuda del seu amic Trabal, trobarà la manera de traslladar-se a viure a un poble de la vora de Paris, Rossy. Allà viurà en un chateauz, convertit en Auberge de la Jenaux i que havia estat habilitat com a camp de concentració. En aquest palau vivia un grup nombrós d’exiliats espanyols. Després de tres mesos en el camp de concentració l’escriptor decidirà traslladar-se a París i renunciar a la hipotètica possibilitat que se li havia brindat d’embarcar-se cap Mèxic.
París
Entre moltes penúries que rememora en el dietari Etapes de una nova vida (publicat pòstumament al 2002), viurà a la capital francesa quatre anys. A París entrarà en contacte amb un grup d’artistes intel•lectuals espanyols. D’aquesta experiència neix París, 1940 (publicat l’any 1956), llibre de memòries en el que es relata l’arribada de l’exèrcit alemany a la capital francesa. El llibre és una combinació equilibrada entre el diari personal i la crònica exhaustiva de l’ambient artístic d’aquells dies.
Tornada a Barcelona
Al 1942 decideix tornar a Barcelona, on és empresonat durant unes setmanes. Dos anys després es casa amb Caritat Grau-Sala, germana del pintor i l’any següent neix el seu únic fill.
