lletra - TopobioGrafies de l'exili català

Pompeu Fabra: Un país, una llengua

Introduït per Albert Soler i Marcé el 15/12/2009

Pompeu Fabra és i serà sempre conegut com l’establidor de la normativa moderna i de la normalització de la llengua catalana. Va ser enginyer de formació, professor de química, física i matemàtiques, i també professor de llengua catalana.

Deia el President del Govern espanyol entre els anys 1937 i 1939, Juan Negrin, que no entenia per què la gent, quan veia Pompeu Fabra pel carrer, s’aturava i l’aplaudia. I és que no només va ser admirat per la seva tasca amb la Gramàtica Catalana i el Diccionari General de la Llengua Catalana, sinó que també va ser un home compromès en el país i la seva causa nacional, convertint-lo en un dels personatges més populars de la Catalunya dels anys trenta. Els últims deu anys de la seva vida els va viure exiliat a l’estat francès conscient que no podria tornar mai més a casa seva.

Actualment la seva tasca encara és vigent, fet que demostra que el català que nosaltres i jo ara mateix escric és fruit del seu treball sense descans.

localitzacions:

1. Els primers anys de la seva vida
2. La formació acadèmica
3. Pompeu Fabra, el químic
4. Plena dedicació a la llengua
5. La seva vessant cultural i el compromís nacional
6. La seva plenitud professional
7. Els fets d’octubre i empresonament
8. La tornada a la normalitat
9. Els bombardeig
10. L’adéu a Catalunya
11. Els primers mesos a l’exili
12. París i la Fundació Ramon Llull
13. El perill nazi
14. Els últims anys de la seva vida

Paraules clau: Pompeu Fabra i Poch Vila de Gràcia Barcelona Bilbao Badalona Sant Feliu de Codines L'Illa del Riberal París Montpeller Montpellier Prada de Conflent Catalunya País Basc França