descripció de l'itinerari
Gaziel: un catalanista de dretes
Introduït per Sedano el 18/01/2010
Més conegut amb el pseudònim de Gaziel (nom que comentaristes musulmans usaven per referir-se al dimoni), Agustí Calvet i Pascual es convertí, gràcies a les seves col·laboracions sobre la 1a Guerra Mundial, en un dels periodistes i assagistes més llegit de la Península i l’Amèrica Llatina. Tant contundents foren els seus escrits a La Vanguardia, que fou líder d’opinió d’una burgesia liberal i democràtica.
Gaziel començà la carrera de Dret que abandonà per llicenciar-se en Lletres a la Universitat de Barcelona. Treballà com a periodista polític a La Veu de Catalunya, l'òrgan del partit conservador Lliga Regionalista, i el 1911 i per encàrrec de Prat de la Riba, entrà com a secretari-redactor de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans. El 1914, però, es traslladà a París amb la intenció de prosseguir els estudis de Picavet a la Sorbona i d'Henri Bergson al Collège de France. Al mateix temps escrivia cròniques firmades amb el seu pseudònim per a La Veu de Catalunya. Durant la 1a Guerra Mundial fou anomenat corresponsal de La Vanguardia a París, el 1918 redactor en cap i, des del 1920 fins el 1936 fou director del diari. La Guerra Civil Espanyola segà la seva carrera i l’obligà a portar, per una banda, una vida a l’exili fora d’Espanya que no finalitzà fins 1940 i, per una altra, un exili nacional.
localitzacions:
- Últims dies al capdavant de La Vanguardia
- La vida de Gaziel corre perill
- La seva nova llar: París
- L'home connectat
- La seva influencia a l'America Llatina
- Viatge a Les Amèriques
- L’Eco de Gaziel a Colòmbia
- De nou a Europa
- París: amb poca il·lusió per Barcelona
- La Fundació Cultural d’Estudis Hispanoamericans
- Agregat de premsa/cultura de l’Ambaixada Espanyola
- Fugint de la 2a Guerra Mundial
- Final de l’exili
- Comença l’exili nacional
