descripció de l'itinerari
Agustí Cabruja i Auguet. Infinita esperança
Introduït per Nerea Guisasola el 19/01/2010
“Un infant / és feliç / amb ses joguines; / jo ho sóc / amb els meus versos”.
El seu avi era carlí i el seu pare de la lliga. A casa seva feien cadires i venien fusta per tot Salt i la comarca. De petit feia ninots a les parets, batalles de guerres que més tard amb lletra es convertien en contes i poemes, versos molt graciosos amb els quals inicià la seva carrera més popular a l’Autonomista de Girona. Conegut pel seu caràcter afable i extrovertit en Tinet era alegre, simpàtic, esbojarrat i inquiet. Tenia dos germans, en Narcís i l’Anna, una dona, la professora mexicana Rosa Castillo amb la qual va tenir un fill a qui posaren el nom de Joan- Jordi Cabruja Castillo.
El 1929 acompanyat per Francesc Raset i Joan Paradera van proposar a Iu Bohigues la creació d’un quinzenal de setze pàgines, el conegut “Poble de Salt”. A quinze cèntims la còpia, cinc més que la Vanguardia, els mateixos escriptors repartien el periòdic per la ciutat i la publicació es va convertir en una escola del periodisme per a Cabruja. Va ser a partir d’aquí que començà la seva inspiració en aquest àmbit i envià als directors de l’Autonomista de Girona, els germans Dàrius i Carles Rahola, la següent poesia: “Noche de vigilia / de san Juan / y de san Pedro / los amores se reúnen / Claridad de luna,/ calor de hoguera,/ aliento y música,/ y quiza alegría.../ En los jardines/ claveles y rosas/ también se reúnen/ y se hacen el amor/ mientras sueñan,/ en el cielo las estrellas/ y llora solo,/ ahora mi corazón”.
L’Agustí Cabruja compaginava la feina de redactor a l’Autonomista amb la de corresponsal literari als diaris La Humanitat, Última Hora, el Full Oficial de Barcelona o La Campana de Gràcia al mateix temps que era membre actiu d’Esquerra Republicana. L’any 36 va ser nomenat secretari particular del governador de Girona, el sr. Puig Pujades, càrrec que va ocupar fins al setembre de 1937 quan va ser cridada la seva lleva: la 111 Brigada Mixta destinada a Madrid. Un cop perduda la guerra, conjuntament amb un grup d’amics decideix marxar a França on fou internat als camps de concentració de Argelès-sur-Mer y Saint Cyprien. Catorze mesos més tard arribà la seva documentació i va poder traslladar-se a la residència dels intel·lectuals catalans ubicada a Montpellier on va fer vida d’estudiant i assistí a la Facultat de Filosofia i Lletres. El 18 d’octubre de 1942 Cabruja embarca cap a Mèxic on realment iniciaria la seva gran obra literària lluny de la terra natal.
El seu recorregut literari com la seva pròpia vida està marcada per l’experiència de l’exili, un fet que influencià en la temàtica dels seus textos. La seva obra té tres vessants ben definides. D’una banda la novel·la amb el drama rural Les Ólibes, la poesia, amb Ona i Ocell, Raïms, Nuevo Declamador sin maestro i Poesías amorosas i tambè existeix el Cabruja cronista, potser la faceta més austera de l’escriptor. Terra Nostra i Ciudad de Madera en són exemples claus.
