http://topobiografies.lletra.cat Topobiografies de l'exili català ca-ES Tue, 09 Mar 2010 11:37:40 -0800 Tue, 09 Mar 2010 11:37:40 -0800 Omatech Microframework info@lletra.cat info@lletra.cat http://www.topobiografies.cat/critias-lart-de-la-boxa Antoni Vilà i Bisa va néixer a Vilassar de Mar l’any 1888 i va morir a Barcelona el 1965. Està considerat un dels periodistes esportius més rellevants de la dècada del 1920 i 1930, sobretot pels seus articles de boxa, un esport que aleshores tenia un gran impacte popular a la ciutat. Vilà i Bisa, que habitualment signava les seves cròniques amb el pseudònim de Critias, respon perfectament al perfil d’aquella generació de periodistes que practicaven el bon reporterisme, amb un alt nivell literari i intel•lectual, sovint molt precisos.
Redactor de La Publicitat, diari del qual va ser director al final de la Guerra Civil (1938), va fundar, juntament amb Vicenç Bernades (1896-1976), l’Esport Català (1925-1927), una de les publicacions més reeixides en llengua catalana de tots els temps, i va col•laborar també a Gràfic-Sport. Les seves peces eren especialment informatives i crítiques, doncs dominava molt bé el lèxic esportiu, coneixia els seus protagonistes i, a més a més, dominava diferents gèneres periodístics.
A finals de la guerra va ser nomenat cap de premsa de la Generalitat (1937-1939), en substitució del seu germà Joaquim, mort en un bombardeig. S’assegura en diferents publicacions que l’any 1939 va haver d’exiliar-se a França, però no hi ha constància del lloc. Quan va tornar, l’any 1940, va treballar a Remolcadors del Port de Barcelona, entitat on va ser gerent, i va dedicar-se especialment a les traduccions, treballs que segons la majoria d’indicis signava amb el pseudònim de Fabricio Valserra.
La seva figura no ha tingut la transcendència d’altres periodistes de l’època perquè la boxa és un esport que, amb el temps, ha perdut volada, pràctica i afecció, fins al punt que està mal vist –en determinades publicacions està prohibit– i, d’altra banda, el perfil polític de Vilà i Bisa admet diferents interpretacions, com ja passa en tants d’altres personatges de l’època.




2010-02-12 10:31:43 http://www.topobiografies.cat/critias-lart-de-la-boxa http://www.topobiografies.cat/la-revista-de-catalunya-una-publicacio-itinerant La Revista de Catalunya va ser fundada a Barcelona per Antoni Rovira i Virgili l’any 1924, amb la voluntat de difondre l’alta cultura catalana. A partir del desembre de 1939, però, es començà a editar des de París, gràcies al patrocini de la Fundació Ramon Llull.
Va ser la primera revista cultural catalana que es publicava a l’exili, i n’és considerada la més prestigiosa, per bé que els criteris editorials fossin aliens a cap partit polític concret.
D’aquesta manera, dirigida exclusivament a l’aristocràcia intel•lectual catalana, la Revista de Catalunya aglutinà un gran número de col•laboradors de tots els àmbits científics i culturals, que dotaren la publicació d’un caràcter heterogeni. Entre les seves pàgines s’hi podia llegir crítica literària, creació poètica i narrativa (Carles Riba, Joaquim Ruyra, Pere Calders, Clementina Arderiu o Mercè Rodoreda). Però també textos autobiogràfics, articles jurídics, o pàgines de medicina, arquitectura, història o política.
El president de la publicació va ser Pompeu Fabra, Joaquim Pous i Pagès exercí de vicepresident, alhora que l’administrador fou el polític i escriptor occità Pèire-Loïs Berthaud. En quant al consell editorial, en destaca la presencia de Pau Casals, Carles Riba o Pere Bosch Gimpera.
Malgrat l’imponent presencia intel•lectual i arribar a editar set nombres entre el desembre del 1939 i l’abril del 1940, després la Gestapo va prohibir-la i la publicació restà paralitzada durant set anys. Així i tot, durant aquest període aparegué un nombre triple al 1943, a Mèxic. Posteriorment, al 1947 es tornà a editar a París fins a tres cops. D’aquesta etapa en destaquen els nombres dobles apareguts el juny i el desembre del mateix 1947.
Tot i la qualitat de la Revista de Catalunya, per falta de recursos econòmics i subscripcions, la publicació es suspengué al 1947, i només tornà a aparèixer un nou número al 1956, en aquesta ocasió a Brasil.
El 1986, sota la direcció de Max Cahner, s’inicià una nova etapa, i encara en l’actualitat es segueix editant mensualment.
2010-01-27 14:53:32 http://www.topobiografies.cat/la-revista-de-catalunya-una-publicacio-itinerant http://www.topobiografies.cat/agusti-cabruja-i-auguet-infinita-esperanca “Un infant / és feliç / amb ses joguines; / jo ho sóc / amb els meus versos”.
El seu avi era carlí i el seu pare de la lliga. A casa seva feien cadires i venien fusta per tot Salt i la comarca. De petit feia ninots a les parets, batalles de guerres que més tard amb lletra es convertien en contes i poemes, versos molt graciosos amb els quals inicià la seva carrera més popular a l’Autonomista de Girona. Conegut pel seu caràcter afable i extrovertit en Tinet era alegre, simpàtic, esbojarrat i inquiet. Tenia dos germans, en Narcís i l’Anna, una dona, la professora mexicana Rosa Castillo amb la qual va tenir un fill a qui posaren el nom de Joan- Jordi Cabruja Castillo.
El 1929 acompanyat per Francesc Raset i Joan Paradera van proposar a Iu Bohigues la creació d’un quinzenal de setze pàgines, el conegut “Poble de Salt”. A quinze cèntims la còpia, cinc més que la Vanguardia, els mateixos escriptors repartien el periòdic per la ciutat i la publicació es va convertir en una escola del periodisme per a Cabruja. Va ser a partir d’aquí que començà la seva inspiració en aquest àmbit i envià als directors de l’Autonomista de Girona, els germans Dàrius i Carles Rahola, la següent poesia: “Noche de vigilia / de san Juan / y de san Pedro / los amores se reúnen / Claridad de luna,/ calor de hoguera,/ aliento y música,/ y quiza alegría.../ En los jardines/ claveles y rosas/ también se reúnen/ y se hacen el amor/ mientras sueñan,/ en el cielo las estrellas/ y llora solo,/ ahora mi corazón”.
L’Agustí Cabruja compaginava la feina de redactor a l’Autonomista amb la de corresponsal literari als diaris La Humanitat, Última Hora, el Full Oficial de Barcelona o La Campana de Gràcia al mateix temps que era membre actiu d’Esquerra Republicana. L’any 36 va ser nomenat secretari particular del governador de Girona, el sr. Puig Pujades, càrrec que va ocupar fins al setembre de 1937 quan va ser cridada la seva lleva: la 111 Brigada Mixta destinada a Madrid. Un cop perduda la guerra, conjuntament amb un grup d’amics decideix marxar a França on fou internat als camps de concentració de Argelès-sur-Mer y Saint Cyprien. Catorze mesos més tard arribà la seva documentació i va poder traslladar-se a la residència dels intel·lectuals catalans ubicada a Montpellier on va fer vida d’estudiant i assistí a la Facultat de Filosofia i Lletres. El 18 d’octubre de 1942 Cabruja embarca cap a Mèxic on realment iniciaria la seva gran obra literària lluny de la terra natal.
El seu recorregut literari com la seva pròpia vida està marcada per l’experiència de l’exili, un fet que influencià en la temàtica dels seus textos. La seva obra té tres vessants ben definides. D’una banda la novel·la amb el drama rural Les Ólibes, la poesia, amb Ona i Ocell, Raïms, Nuevo Declamador sin maestro i Poesías amorosas i tambè existeix el Cabruja cronista, potser la faceta més austera de l’escriptor. Terra Nostra i Ciudad de Madera en són exemples claus. 2010-01-19 11:56:50 http://www.topobiografies.cat/agusti-cabruja-i-auguet-infinita-esperanca http://www.topobiografies.cat/pau-romeva-entre-dos-focs Pau Romeva (Barcelona 1892-1968), diputat al Parlament, féu compatible la democràcia, la República i l’autogovern amb la doctrina social de l’església.
De família de mestres, estudia magisteri i obté plaça als 24 anys. Per concurs, guanya la plaça de director de l’Escola Graduada número 3 i mentrestant ensenya català al Centre de la Dona a Barcelona. Té una filla, la Mercè, amb la seva primera esposa -Mercè Vinyes i Campanya, que morí poc després del naixement- i una segona, la Mariona, fruit del segon matrimoni amb Maria Bosch i Majó. El 1931 esdevé director del Grup Escolar Ausiàs March, al barri de les Corts. Durant aquests anys col·labora com a assessor tècnic a l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. El 1916, La Protectora li publica el seu Cartipàs Català, i el famós Sil·labari Català amb dibuixos de Josep Maria Obiols. Més endavant, al 1936, quan les tasques polítiques li impedeixin aquesta col·laboració serà escollit vice-president de l’Associació.
Amb la Dictadura de Primo de Rivera les activitats de La Protectora queden interrompudes, però la seva activitat intel·lectual no cessa. Es dedicà a les traduccions: de llibres Oliver Twist de Dickens, o Herètics (1928) i Allò que no està bé (1929) de Chesterton que són publicades a la Nova revista o L’home que fou dijous a la Revista de Catalunya. A més, escriu regularment a La Paraula Cristiana, al diari El Matí i als diaris d’Unió La Nau i El Temps.
Poc després de l’arribada de la República, juntament amb d’altres companys, funden el 7 de novembre de 1931 Unió Democràtica de Catalunya. En l’etapa fundacional s’ocupa de les tasques d’elaboració de la doctrina política com ho mostren les ponències que presentades als congressos: La política catalana actual, Els problemes de l’ensenyament i de la consciència i Doctrina nacionalista. És escollit membre del Comitè de Govern, càrrec que abandona reglamentàriament quan és escollit diputat del Parlament en les eleccions de 1932.
En el seu treball parlamentari, lligat a les vicissituds del règim republicà, dóna el seu suport a les lleis que donaven forma a l’autonomia catalana. Destaca especialment el seu paper en la discussió de la Llei de Contractes de Conreu, en què, havent abandonat la cambra els diputats de la Lliga, es converteix en l’únic membre de l’oposició. Unió es posiciona favorablement als principis inspiradors de la llei, però proposa esmenes per a millorar-la, treure’n imperfeccions i abusos. Romeva, blasmat públicament per dretes i esquerres, rep, en canvi, esmenes dels mateixos propietaris, tant de dretes com d’esquerres. Finalment, vota a favor de la llei, mantenint la seva oposició a determinats articles contra els quals ja havia votat prèviament.

El 20 de juliol de 1936, juntament amb d’altres membres d’Unió, visita el President de la Generalitat, per a protestar per l’aixecament militar i contra els excessos comesos. Seguint la línia de fidelitat a la República, la democràcia i l’Estatut, Romeva fa una declaració al Parlament català, reunit després de 13 mesos de l’esclat de la guerra on justifica el vot negatiu a l’aprovació dels acords presos per la Comissió permanent de la Cambra des del juliol de 1936. Per a comprendre tot el valor cívic i, àdhuc, purament físic d’aquesta declaració, n’hi ha prou de dir que serà la primera i única vegada durant la Guerra Civil, en les dues zones en lluita, que un home públicament i en funció oficial, es declara contra el propi govern. Ratificant aquesta negativa al govern, el 9 de novembre de 1937 no ratifica amb la resta de diputats la confirmació en el càrrec del president Companys per manca de confiança. Durant la guerra s’ocupa de les vingudes a Barcelona del ministre de justícia, membre del PNB, Manuel de Irujo, així com d’establir contactes amb el Govern Basc. El 18 d’agost de 1938 pronuncia davant les autoritats i el públic congregat, el discurs d’homenatge a Manuel Carrasco i Formiguera, assassinat pels facciosos, en l’acte de posada de la primera pedra d’un monument a la plaça Adrià de Barcelona.
A l’entrada de les tropes feixistes a Barcelona, Romeva i la seva família marxaren a Girona. Romeva acompanyà les seves filles i esposa fins a la frontera i ell retorna a l’interior, a la darrera reunió del Parlament celebrada a Olot. Creuà la frontera amb els altres diputats, al costat dels Governs català i basc. Després d’un periple per diverses localitats del sud de França, gràcies a l’ajut de Roger Lardenois, Marc Sagnier els ofereix un lloc d’estiueig a Biervile. Allí s’hi acolliren alguns intel·lectuals entre ells l’escriptor Carles Riba i l’historiador Ferran Soldevila, amb les seves respectives famílies. Romeva rep la visita de Tarradellas a Isle-Adam. Com a resposta a la pregunta sobre la situació política després de la derrota, escriu una carta al president Companys on li retreia tot el que en nom d’Unió tenia en contra del govern que ell presidia. La missiva no es feu pública, d’acord amb la seva voluntat, fins a l’arribada de la democràcia.
La seva família retorna a Catalunya quan s’inicia l’ocupació nazi de França, però ell esperà un temps més a Bordeus amb Joan Bta. Roca i Caball, i retornà el juny de 1942. Passà el procés de depuració del seu càrrec de funcionari i queda expulsat del cos de mestres i inhabilitat per a l’ensenyament, com tants altres mestres i professors republicans. Troba feina en algunes editorials per a fer traduccions de l’anglès al castellà i altres col·laboracions en diccionaris. Rebé un ajut de la Benèfica Minerva per a preparar el treball Història de la Indústria catalana, publicada el 1952.
Participa en la recuperació d’Unió Democràtica de Catalunya, col·laborant a la formació de nous militants al llarg de tota la clandestinitat. Durant la celebració de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat el 1947, Romeva s’ocupa de rebre la delegació del PNB. Manté contactes amb membres dels partits democratacristians europeus que en aquells anys cinquanta i seixanta assoleixen els seus majors èxits electorals. Serà conseller nacional i president fins al 1968, de les sessions clandestines del Consell, màxim òrgan màxim del partit durant el franquisme.
Mor el 25 de març de 1968 a l’edat de 76 anys. En el seu enterrament és homenatjat per la classe política catalana a l’oposició.
En arribar la democràcia la ciutat de Barcelona li ha dedicat un carrer i una escola al barri de les Corts, per tal de recordar la seva trajectòria. 2010-01-19 07:53:44 http://www.topobiografies.cat/pau-romeva-entre-dos-focs http://www.topobiografies.cat/lluis-montanya-angelet Montanyà es un dels més rellevants i a l’hora desconegut escriptor i periodista català. Va iniciar la seva activitat com a crític literari l’any 1962. Sempre va mantenir una actitud militant i polèmica que es va anar accentuant amb el pas del temps. La seva trajectoria be pot ser definida entre dues èpoques, on la seva implicació i denuncia no va pasar mai desapercebuda: en la primera és la resposta a uns estímuls de caràcter estrictament literari, mentre, que després, aquesta actitud és condicionada per la necessitat de respondre, com a intel·lectual, a unes circumstàncies ineludibles, de caràcter polític I social.
Amb tot, i després de la seva gran implicació en l’avantguarda catalana, la relació entre la seva aportació i el seu grau de reconeixement deixa molt que desitjar. Mai no va pretendre convertir-se en un escriptor professional i la realitat es que es va convertir en protagonista dels moments més destacats de la cultura catalana dels anys vint i trenta. 2010-01-19 00:52:46 http://www.topobiografies.cat/lluis-montanya-angelet http://www.topobiografies.cat/gaziel-agusti-calvet-pascual Més conegut amb el pseudònim de Gaziel (nom que comentaristes musulmans usaven per referir-se al dimoni), Agustí Calvet i Pascual es convertí, gràcies a les seves col·laboracions sobre la 1a Guerra Mundial, en un dels periodistes i assagistes més llegit de la Península i l’Amèrica Llatina. Tant contundents foren els seus escrits a La Vanguardia, que fou líder d’opinió d’una burgesia liberal i democràtica.
Gaziel començà la carrera de Dret que abandonà per llicenciar-se en Lletres a la Universitat de Barcelona. Treballà com a periodista polític a La Veu de Catalunya, l'òrgan del partit conservador Lliga Regionalista, i el 1911 i per encàrrec de Prat de la Riba, entrà com a secretari-redactor de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans. El 1914, però, es traslladà a París amb la intenció de prosseguir els estudis de Picavet a la Sorbona i d'Henri Bergson al Collège de France. Al mateix temps escrivia cròniques firmades amb el seu pseudònim per a La Veu de Catalunya. Durant la 1a Guerra Mundial fou anomenat corresponsal de La Vanguardia a París, el 1918 redactor en cap i, des del 1920 fins el 1936 fou director del diari. La Guerra Civil Espanyola segà la seva carrera i l’obligà a portar, per una banda, una vida a l’exili fora d’Espanya que no finalitzà fins 1940 i, per una altra, un exili nacional. 2010-01-18 11:48:34 http://www.topobiografies.cat/gaziel-agusti-calvet-pascual http://www.topobiografies.cat/obres-anna-muria-romani Anna Murià i Romaní (1904-2002). La seva obra literària ha estat constituïda per les seves nombroses col.laboracions que ha fet a revistes, els premis que ha rebut i per la diversitat de gèneres literaris que ha escrit: novel.la, narrativa infantil i juvenil, teatre, crítica literària i assaig. A més, també han fet estudis sobre l’escriptora. 2010-01-18 06:05:03 http://www.topobiografies.cat/obres-anna-muria-romani http://www.topobiografies.cat/exili-anna-muria-i-romani Anna Murià i Romaní va néixer el 1904 i és filla del director de cinema i periodista Magí Murià i Torner.
Va cursar els primers estudis en diferents escoles religioses i després va ingressar a l'Institut de Cultura i Biblioteca de la Dona (1918-24), on va estudiar comerç, comptabilitat i anglès. També va fer uns cursos nocturns a l'Ateneu Enciclopèdic Popular (1932-36), després que treballés primer a la Junta Provincial de Protecció a la Infància i en una adrogueria. Més endavant va treballar com a funcionària de la Generalitat de Catalunya i, durant la guerra civil espanyola (1936-1939) va ser secretària de la Institució de les Lletres Catalanes on es va encarregar principalment de l'arxiu de premsa i en la primera tramesa de biblioteques al front.
Mai no s'ha declarat feminista militant, ha tingut sempre una preocupació per la qüestió femenina i també s'ha sentit atreta per la política.

2010-01-18 04:32:14 http://www.topobiografies.cat/exili-anna-muria-i-romani http://www.topobiografies.cat/josep-maria-sagarra L'esclat de la guerra civil espanyola, l'any 1936 marca un abans i un després en la vida i obra de Josep Maria de Sagarra. 2010-01-15 01:33:39 http://www.topobiografies.cat/josep-maria-sagarra http://www.topobiografies.cat/vicenc-bernades Després de combinar les tasques com a periodista a 'La Publicitat' i 'La Humanitat' amb les seves funcions a l'Ajuntament de Barcelona com a regidor d'ERC, Vicenç Bernades va haver de marxar a Cuba. El que va començar com una marxa forçada, va concloure amb l'èxit empresarial d'aquest escriptor. 2010-01-13 13:55:24 http://www.topobiografies.cat/vicenc-bernades http://www.topobiografies.cat/tisner-exili Nascut a Barcelona, el 28 de maig de 1912, Tísner debutava com a periodista a la revista "Bandera" amb només 18 anys, de la mà de Josep Janés i Oliver. Però com en tants altres casos, la vida de Tísner es va veure estroncada per la guerra civil Espanyola, i el 39 va decidir exiliar-se, juntament amb la seva família, a França.

Després de sobreviure com a ninotaire a Tolosa, el 40 marxava a Mèxic, on hi viuria vint-i-cinc anys (fins el 1965), i on col·laboraria amb diferents publicacions catalanes a l'exili -destacant l'etapa compresa entre el 55 i el 58, quan va dirigir "La Nova Revista".

El 31 de desembre de 1965 tornava a Catalunya, i d'aquesta manera tancava una etapa de la seva vida on, a més de convertir Mèxic com la seva segona pàtria, també serviria a Tísner per desenvolupar les feines d'escenògraf o de director artístic d'una agència de publicitat. 2010-01-13 07:16:56 http://www.topobiografies.cat/tisner-exili http://www.topobiografies.cat/sebastia-gasch Un fidel defensor de l’orde republicà
Al 1935 Sebastià Gasch començarà a treballar per la Generalitat de Catalunya i, al esclatar la Guerra, es convertirà en un fidel defensor del ordre republicà. Dos anys després Gasch abandonaria Barcelona. Seria, junt a un grup reduït d’intel•lectuals, un dels últims en deixar la ciutat i marxar cap a l’exili. Els últims articles del escriptor publicats a la premsa catalana daten del principi de l’any 1939. Aquest son Teatre Negro publicat en el setmanari El Meridiano, i un altre sobre Buster Keaton en Catalans, revistes per les que ja havia col•laborat regularment .
La fugida cap a França
Al febrer de 1939 es trasllada a Girona junt a l’Agrupació d’escriptors -de la que en formaven part Montanyà, Obiols, Bengerel, Roure i Oliver, entre d’altres- i passa a França. Al creuar la frontera s’instal•larà durant unes setmanes a Perpinyà, posteriorment es traslladarà a Toulousse. Passat un mes, i gràcies a l’ajuda del seu amic Trabal, trobarà la manera de traslladar-se a viure a un poble de la vora de Paris, Rossy. Allà viurà en un chateauz, convertit en Auberge de la Jenaux i que havia estat habilitat com a camp de concentració. En aquest palau vivia un grup nombrós d’exiliats espanyols. Després de tres mesos en el camp de concentració l’escriptor decidirà traslladar-se a París i renunciar a la hipotètica possibilitat que se li havia brindat d’embarcar-se cap Mèxic.
París
Entre moltes penúries que rememora en el dietari Etapes de una nova vida (publicat pòstumament al 2002), viurà a la capital francesa quatre anys. A París entrarà en contacte amb un grup d’artistes intel•lectuals espanyols. D’aquesta experiència neix París, 1940 (publicat l’any 1956), llibre de memòries en el que es relata l’arribada de l’exèrcit alemany a la capital francesa. El llibre és una combinació equilibrada entre el diari personal i la crònica exhaustiva de l’ambient artístic d’aquells dies.

Tornada a Barcelona
Al 1942 decideix tornar a Barcelona, on és empresonat durant unes setmanes. Dos anys després es casa amb Caritat Grau-Sala, germana del pintor i l’any següent neix el seu únic fill.
2010-01-13 02:58:09 http://www.topobiografies.cat/sebastia-gasch http://www.topobiografies.cat/jaume-passarell-un-ninotaire Home ple d’anècdotes, barrilaire, càustic, ocurrent i divertit, havia tingut una carrera brillant de dibuixant, periodista i gran bohemi a Barcelona, fins que la guerra civil ho espatllà tot, i quedà marginat –ell així ho volgué- en no simpatitzar amb el nou règim. S’exilià a França però hagué de retornar per l’angoixa que sentia al tenir la família lluny seu. 2010-01-11 14:49:07 http://www.topobiografies.cat/jaume-passarell-un-ninotaire http://www.topobiografies.cat/tisner-ipanema Avel.lí Artís-Gener, amb el pseudònim de Tísner, quan va esclatar la Guerra Civil espanyola s’allistà com a voluntari a l’exèrcit republicà i, en acabar-se, fou empresonat a França el 1939. De seguida va emigrar amb la seva família a Mèxic on va arribar-hi a bord de l’Ipanema. Va viure en aquest país 26 anys, fins l’any 1965.
La seva producció literària es caracteritza per ser molt variada i per la recerca constant de noves formes i tècniques. La primera obra, 556 Brigada Mixta (Mèxic, 1945) és una crònica novel•lada autobiogràfica sobre la Guerra Civil, narrada des del punt de vista d'un soldat anònim que ens explica la vida diària al front. La seva vàlua resideix a saber oferir, just després de la guerra, una visió desdramatitzada del conflicte gràcies a la ironia i a les pinzellades d'humor.
Constatem un pas del testimoniatge cap a la ficció en Les dues funcions del circ (1966) que narra l'experiència de dos germans que per atzar arriben a la Martinica. La temàtica és recurrent en la literatura de l'exili: el poder devorador del tròpic que aniquila l'individu i el conflicte producte de l'encontre de dues cultures. La tècnica narrativa, en canvi, és innovadora perquè ens ofereix diferents nivells narratius i perspectives que ens mostren el relativisme de la vida i ens fan inseparable la ficció de la realitat. Aquesta complexa estructura es veu enriquida per tècniques objectivistes i l'ús d'un llenguatge viu i de ritme ràpid.
La següent novel•la és Paraules d'Opòton el Vell (1968), que a través d'una irònica subversió de la crònica històrica sobre la "conquesta" ens proposa un discurs relativista i una crítica a l'imperialisme.
A partir de diferents teories crítiques, que posen de manifest el caràcter modern i experimental de l’obra tisneriana, s’identifiquen trets formals i temàtics que són fonamentals per entendre la novel•lística d’Artís-Gener, “un intel•lectual compromès amb el seu temps i el seu país que creu fermament que l’entesa entre els pobles és possible, que les dictadures un dia cauen i que el vençut també pot escriure la història”.
2010-01-10 14:40:50 http://www.topobiografies.cat/tisner-ipanema http://www.topobiografies.cat/carles-soldevila “Un barceloní només marxa de la seva ciutat –i encara de mala gana- quan sap que el persegueixen personalment per a matar-lo. La resta de calamitats de direcció menys precisa no poden desarrelar-lo; les suporta, amb paciència o no, però sense acudir-se-li mai la idea de canviar de domicili”. Aquestes paraules, escrites per Carles Soldevila al pròleg de Gracias y desgracias de Barcelona (1943), un llibre que va acceptar fer per pura obligació un cop va tornar de l’exili, són el reflex d’un periodista que va haver de marxar, com tants d’altres, a l’exili degut a la Guerra Civil.

El seu germà era l’historiador Ferran Soldevila, que va residir a França des del final de la Guerra Civil fins el 1943. Que Carles Soldevila parli de Barcelona no és casualitat. Seguidor convençut del flaneur de Baudelaire, el periodista recorre la capital catalana amunt i avall, observant tot allò nou que hi va apareixent. Arriba a dir que ensenyar Barcelona a un estranger és una “representació artística”. Ara això de fer blocs a la xarxa i parlar de fets quotidians ens sembla genial i modern, com si mai abans ningú ho hagués fet. Doncs bé, l’any 1917 Soldevila enceta els seus Fulls de dietari a La Publicitat. Amb aquestes columnes diàries esdevé el millor cronista de les transformacions que viu Barcelona els primers anys del segle XX: la urbanització de Plaça Catalunya, l’enllumenat elèctric, la immigracio, l’augment del tràfic… Noucentista modèlic, veure aquests procés de construcció va fer que li costés tant d’acceptar la Barcelona que troba una vegada torna, l’any 1941, després del seu exili a París. És aquesta Barcelona, la que dibuixa Soldevila, la que havia d’esdevenir el referent de la Mediterrània al llarg del segle.

Dietaris i D’ací i d’allà

D’ací i d’allà és, junt amb Mirador, la millor revista catalana de l’e`poca en què viu Carles Soldevila. Ell n’és el director des de 1924 fins 1936, quan la Guerra Civil ho esberla tot. Es tracta del primer magazine català d’estil europeu. No para d’evolucionar tipogràficament, en quant a disseny i en quant a ús de la fotografia. La revista és una metàfora de les preocupacions i els interessos de Soldevila: cultura, civilitat, modernitat i cosmopolitisme. Si ara els magazines dominicals incorporen fotografies a tota pàgina i ens sembla tan normal, hauríem de considerar que a la dècada dels vint Soldevila ja feia aquest tipus de periodisme. Una de les moltes aportacions del barceloní a la professió.

Arran de la catalanització de La Publicitat quan aquesta publicació passa a mans d’Acció Catalana, Soldevila juga un paper molt actiu en la deriva modernitzadora i combativa que adopta aquesta publicació. Segueix amb els seus Fulls de dietari, molt llegits degut a la seva transparència i proximitat amb el lector. L’any 1934, el sempre atent Gaziel el va incorporar a La Vanguardia, on col·labora fins que ha de marxar a l’exili. Multidisciplinar –també és poeta, novel·lista i dramaturg-, Soldevila col·abora amb La Veu de Catalunya, El Día Gráfico, El Sol (diari madrileny) i El Noticiero Universal. Són temps de comentaris polítics, de República, de canvis, d’esplendor abans del caos absolut de la guerra. El somni, que dura de 1931 a 1936, s’acaba. Com tants d’altres, Soldevila marxa fora del país. Destí: París.

La soledat de París i la tornada a Barcelona

Quaranta anys abans hi havia cops de colze per anar a París. Capital cultural del món, els modernistes s’hi aplegaven per a conèixer què és coïa a la ciutat francesa. Després de l’esclat de la Guerra Civil, la sortida natural cap a França propicia una fugida forçosa i gens desitjada cap al nord. L’inici de la Segona Guerra Mundial acaba de complicar les coses. Tot i marxar de París el 1941, fins el 1950 no se li concedeix la llicència de periodista. L’any 1947 acaba les seves memòries, Del llum de gas al llum de paper, que no es publiquen fins el 1951. Es van reeditar fa poc anys i només abarquen fins l’any 1917. Les va començar a escriure l’any 1937, quan marxa a l’exili. Abans havia escrit El París que yo he visto, on palesa la realitat parisencia sota l’ocupació dels nazis.

Mica en mica, malgrat tornar a una Barcelona que no era la que ell havia passejat i plasmat als seus Fulls de Dietari, torna a escriure en premsa. A partir de 1960 reprèn l’activitat a La Vanguardia –ara amb l’afegitó Espanyola- i també col·labora a Destino i el Diario de Barcelona. Poca cosa queda d’aquelles columnes sobre la quotidianitat de Barcelona. La ciutat ha canviat, i ell també. Mor l’any 1967, i La Vanguardia li dedica tota una plan. No es mereixia menys: si avui existeix la secció Vivir és gràcies al camí que van aplanar periodistes com Carles Soldevila. Una carrera, la seva, truncada com un dietari que es queda sense fulles.

Proposta d’itinerari:

En el cas de Soldevila és senzill: només va estar a París durant l’exili. I allà no té gaire producció. Caldria potenciar el seu perfil periodístic d’abans de la guerra en contraposició amb el que exihibeix quan torna de l’exili, molt més minvat. Pel que fa a enllaços, caldria posar-ne de la pàgina que li va dedicar La Vanguardia quan va morir i algun altre que porti a alguna edició de D’Ací i d’allà.
2010-01-10 14:32:23 http://www.topobiografies.cat/carles-soldevila http://www.topobiografies.cat/carles-riba- Carles Riba i Bracons (Barcelona 23/9/1893-12/7/1959)Escriptor i traductor al català d`obres clàssiques, alemanyes, etc.També exercí de crític literari durant el període noucentista. Treballà per a la Fundació Bernat Metge on fou catedràtic de grec clàssic. Destacà també per la seva obra poètica i per la seva dedicació a la consagració de la llengua catalana com a llengua de cultura. 2010-01-10 04:28:19 http://www.topobiografies.cat/carles-riba- http://www.topobiografies.cat/dibuixants-catalans-exili Àngel Puigmiquel Lis (Barcelona, 1922-2009) va ser autor de dibuixos animats, historietes i periodista. Puigmiquel va néixer a Barcelona a una família de classe mitjana. Va estudiar primer a La Escola del Bosc i després, a la Segona República, a l’Institut Escola fundat per la Generalitat de Catalunya a la Barcelona republicana. Quan només tenia 12 anys, va crear juntament amb altres companys, un Festival de Jazz a les golfes de l’ Institut. Lector incondicional de còmics i dibuixant precoç, durant la Guerra Civil va publicar caricatures al diari "La voz del combatiente". 2010-01-08 10:20:06 http://www.topobiografies.cat/dibuixants-catalans-exili http://www.topobiografies.cat/joan-puig-i-ferreter Nascut el 1882 a la Selva del Camp, Puig i Ferreter fou escriptor i polític. Col·laborà en nombroses publicacions com “Estel”, “La Publicitat” i “La Campana de Gràcia”, de la qual en fou director. Es dedicà a la política durant l’època de la República: fou diputat a les Corts espanyoles, al Parlament català i conseller de la Generalitat a les llistes d’Esquerra Republicana. Algunes de les seves obres més conegudes són: Aigües encantades, La dama enamorada, Servitud i Camins de França. 2010-01-07 16:26:31 http://www.topobiografies.cat/joan-puig-i-ferreter http://www.topobiografies.cat/santiago-gubern-i-la-seva-familia Santiago Gubern (Barcelona 1875 - 1960). Era el president del tribunal de cassació de Catalunya en el moment que esclata la Guerra Civil espanyola. És un home poc conegut però que com tants altres exiliats va haver de patir una vida plena de desgràcies i angoixes des de l'esclat de la guerra civil fins al seu retorn a Barcelona. En el camí perdé un fill, un net, la casa, la feina, les seves esperances i il•lusions... ell, juntament amb tota la seva família es veren envoltats de les més tràgiques i humiliants situacions, tal va ser la seva desgràcia que només la podria entendre aquell qui la va viure.



2009-12-23 17:54:39 http://www.topobiografies.cat/santiago-gubern-i-la-seva-familia http://www.topobiografies.cat/neus-catala-tota-una-vida-de-lluita Neus Català, nascuda el 1915 a Els Guiamets, és una militant comunista catalana que ha viscut a la seva pròpia pell alguns dels esdeveniments més importants de la història contemporània. La seva vida ha estat marcada pel seu compromís polític i la seva dedicació a les causes socials des de la seva joventut al petit poble d'El Priorat on va néixer, però les amargues circumstàncies de la Guerra Civil espanyola la van conduir a un exili forçós, en el qual lluny de rendir-se, va lluitar sense descans contra el nazisme, el que li va costar la carcel, la tortura i la deportació a l'infern dels camps d'extermini nazis. Ha estat una incansable lluitadora antifranquista i antifeixista des de l' exili a França i és, encara avui, una de les principals figures en la recuperació de la memòria històrica dels espanyols deportats i de les dones en els camps nazis. El seu testimoni i la seva experiència son tota una lliçó vital per entendre la nostra història més recent i la lluita contra els feixismes a l´Europa del segle XX. 2009-12-22 07:39:11 http://www.topobiografies.cat/neus-catala-tota-una-vida-de-lluita http://www.topobiografies.cat/un-exili-republica-i-catalanista Víctor Torres i Perenya va néixer a Lleida, l’any 1915. Tenia dos germans, el Màrius i la Núria, la família dels quals va estar implicada en la política, la medicina i la pedagogia. De fet, el mateix Víctor Torres va estar implicat amb la Joventut Republicana de Lleida, amb Esquerra Republicana de Catalunya i amb la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya. Estudià i es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona. I aleshores va haver de lluitar a la Guerra Civil i es va haver d’exiliar.
2009-12-21 06:57:37 http://www.topobiografies.cat/un-exili-republica-i-catalanista http://www.topobiografies.cat/quico-sabate Francesc Sabaté Llopart, (L'Hospitalet de Llobregat, 30 de març de 1915 — Sant Celoni, 5 de gener de 1960) també conegut com Quico Sabaté o El Quico, fou un maqui que continuà lluitant després de la fi de la Guerra Civil Espanyola el 1939. Sabaté comandà un grup de guerrillers que des del sud de França feia incursions a Catalunya. Va ser considerat com l’enemic numero u del regim del general Franco. 2009-12-20 11:30:08 http://www.topobiografies.cat/quico-sabate http://www.topobiografies.cat/margarida-xirgu Margarida Xirgu (1888-1969), va ser una de les més rellevants actrius tràgiques de teatre del segle XX. Va tenir una sòlida carrera a nivell nacional i internacional, establint amistat amb els grans personatges polítics, artístics i intel•lectuals de la seva època. Precisament, la seva afinitat i compromís amb els valors de la República Espanyola, i el seu cercle d’amistats, la van obligar a viure en l’exili en iniciar-se la dictadura franquista. Va viure durant trenta-tres anys a Sudamèrica, on va continuar treballant en el món teatral incansablement. 2009-12-19 12:20:45 http://www.topobiografies.cat/margarida-xirgu http://www.topobiografies.cat/una-mujer-libre-dedicada-a-lideal-llibertari Filla d´una mare soltera, Lola coneixerà ben aviat la injustícia del món industrial de principis del segle XX. La seva vocació autodidacta i les ganes de canviar la realitat la convertiran en una adolescent compromesa politicament amb la causa anarquista, com tants altres nens i nenes traballadors. La seva arma será la ploma. En tots els seus articles periodístics, incidirà un cop rera un altre, en la necessitat de formar a les dones en la cultura general i l´ideal llibertari per que tinguin capacitat per parlar en públic i lluitar autònomament. 2009-12-15 07:04:38 http://www.topobiografies.cat/una-mujer-libre-dedicada-a-lideal-llibertari http://www.topobiografies.cat/victor-alba-lexili-dun-pseudonim- Pere Pagès (Barcelona 1916 - Sant Pere de Ribes 2003) va ser un polític, periodista, escriptor i professor universitari català que va adoptar el pseudònim de Víctor Alba.

Després de diverses estades a la presó, degudes a la seva militància política a la guerra i a la posguerra, va viure més de 20 anys a l'exili als països de França, Mèxic i Estats Units. Moriria a Catalunya als 86 anys d'edat. 2009-12-15 06:47:31 http://www.topobiografies.cat/victor-alba-lexili-dun-pseudonim- http://www.topobiografies.cat/agusti-centelles-i-osso Agustí Centelles i Ossó (El Grau de València, 1909 – Barcelona, 1985) és considerat un dels pioners del fotoperiodisme modern a Europa. Les seves imatges són unes de les més representatives i unes de les més famoses de la Guerra Civil.

La seva família es va traslladar a Barcelona quan Centelles tenia un any. Va entrar a treballar com aprenent el 1924 al taller fotogràfic de Ramon Baños on va aprendre la tècnica del retrat. Uns anys més tard es va convertir en ajudant de Josep Badosa, qui el va introduir en el món del fotoperiodisme. El 1934 es va independitzar i va col•laborar en diaris com La Publicitat, Diari de Barcelona, Última hora o La Vanguardia. Al començar la Guerra Civil va ser destinat al front d'Aragó i es va dedicar a realitzar reportatges sobre les tropes.

El 1939 es va exiliar a França i es va emportar una maleta amb els negatius d'aquelles imatges que considerava més rellevants. Les tropes franquistes van requisar la resta dels negatius que encara es trobaven en el seu domicili i que, posteriorment, es van traslladar a l'Arxiu de Salamanca.

Va estar pres en diversos camps de concentració on va aconseguir salvar els seus negatius així com les càmeres fotogràfiques que s'havia emportat. Va aconseguir, fins i tot, establir un petit laboratori fotogràfic al camp de Bram, proper a Carcassona, gràcies a que posseïa un carnet de periodista expedit per les autoritats franceses. Precisament del camp de Bram, trobem Agustí Centelles. Diari d’un fotògraf. Bram, 1939. I és que el gener de 1939, centenars de milers de republicans van fugir cap a França davant l’avanç imparable de les tropes franquistes. Un d’aquests fugitius és Agustí Centelles, que se’n va carregat amb un equipatge personal, diverses càmeres i una maleta amb una gran quantitat de negatius. El 5 de febrer, Centelles aconsegueix travessar a peu la frontera de França, però és detingut immediatament i conduït al camp d’Argelers.

A partir del març, és reclòs al camp de concentració de Bram fins al setembre del 1939. Conscient de la importància històrica i humana de la seva experiència, Centelles plasma un diari íntim, un dietari on narra la vida del camp de concentració.

2009-12-15 05:12:34 http://www.topobiografies.cat/agusti-centelles-i-osso http://www.topobiografies.cat/tisner Avel•lí Artís-Gener no necessita gaires presentacions; amaga la seva polifacètica i singular personalitat darrera el pseudònim de Tísner. Aquest ninotaire (com a ell li agradava dir-se) barceloní va ser un gran coneixedor de les arts i la literatura. Amb la seva ironia característica dominava absolutament el llenguatge a un ritme viu i ràpid.
Totes les disciplines que practicava encara li van permetre gaudir de diverses aficions com ara pilotar avions i córrer ral•lis.
Tísner va portar una vida molt activa com a català, entre la cultura i la política, i un dels trets importants ha estat sempre la seva inalterable dimensió ètica de la vida. Es declarava antimilitarista convençut i independentista.
2009-12-15 04:35:26 http://www.topobiografies.cat/tisner http://www.topobiografies.cat/pompeu-fabra Pompeu Fabra és i serà sempre conegut com l’establidor de la normativa moderna i de la normalització de la llengua catalana. Va ser enginyer de formació, professor de química, física i matemàtiques, i també professor de llengua catalana.
Deia el President del Govern espanyol entre els anys 1937 i 1939, Juan Negrin, que no entenia per què la gent, quan veia Pompeu Fabra pel carrer, s’aturava i l’aplaudia. I és que no només va ser admirat per la seva tasca amb la Gramàtica Catalana i el Diccionari General de la Llengua Catalana, sinó que també va ser un home compromès en el país i la seva causa nacional, convertint-lo en un dels personatges més populars de la Catalunya dels anys trenta. Els últims deu anys de la seva vida els va viure exiliat a l’estat francès conscient que no podria tornar mai més a casa seva.
Actualment la seva tasca encara és vigent, fet que demostra que el català que nosaltres i jo ara mateix escric és fruit del seu treball sense descans. 2009-12-15 03:49:45 http://www.topobiografies.cat/pompeu-fabra http://www.topobiografies.cat/-vivencies-dun-anarquista La biografia d’Abel Paz (Almería 1921, Barcelona 2009) és un cas colpidor d’aquelles vides transcorregudes en temps de canvi històric, un d’aquells moments en què sembla que tot és possible, en què els seus autors s’apassionen de la seva existència i s’impliquen a fons en allò que passa al seu voltant. La passió d’Abel Paz fou l’anarquisme revolucionari, la lluita per l’alliberament de l’individu i les classes més desfavorides de la població.


La seva lluita serà també en favor del coneixement, sent un gran autodidacta, i de la integritat i els valors de l’individu, portant-los sempre a la pràctica.


No només dedicarà la seva vida a aquesta lluita, sinó que es convertirà en cronista d’excepció, a l’hora actor i compilador de fets, sensacions i vivències de primera mà sobre la revolució i la guerra, l’exili i la lluita antifranquista del poble espanyol.


Per tal de copsar les particulars anàlisis expressades per aquest revolucionari que esdevé historiador, aprofitarem el fil conductor dels seus llibres autobiogràfics i històrics per tal de “fer-lo parlar a ell", recollint en cadascuna de les vinyetes d’aquesta topobiografia una cita de la seva obra historico-autobiogràfica: Chumberas y alacranes (Medusa,1994), Viaje al pasado 1936-1939 (F. Anselmo Lorenzo, 2002) y Al pie del muro (Hacer, 1991).


2009-12-14 08:57:04 http://www.topobiografies.cat/-vivencies-dun-anarquista http://www.topobiografies.cat/bonaventura-gassol-i-rovira Polític i poeta català nascut a la Selva del Camp l'any 1893 i mort a Tarragona l'any 1980.
Un dels representants de l'alta cultura catalana d'inicis del segle XX, que posa el seu projecte de vida al servei del país. 2009-12-14 08:07:26 http://www.topobiografies.cat/bonaventura-gassol-i-rovira http://www.topobiografies.cat/jaume-balius-i-mir Jaume Balius i Mir (Barcelona 1904 - Hyères 1980) fou una de les figures més controvertides dins el moviment llibertari català. Nascut al si d'una família acomodada, i després de passar per una militància catalanista radical, tancarà files entorn els sectors més radicals de l'anarquisme català, on participarà activament des de la seva tasca de periodista. La seva figura és coneguda per la seva relació entorn als Fets de Maig del 37 i la creació del grup dels Amics de Durruti per defensar la Revolució llibertària que es dugué a terme a partir del 19 de Juliol. El seu compromís li obligarà a patir la repressió, primer republicana i després feixista, culminant amb l'exili el gener de 1939. 2009-12-14 07:57:58 http://www.topobiografies.cat/jaume-balius-i-mir http://www.topobiografies.cat/frederic-escofet-i-alsina Militar. El 1930 ingressà al cos de mossos d'esquadra, del comandament del qual es féu càrrec, amb l'adveniment de la República. Romangué al cos com a capità caporal i fou ajudant del president Macià. Durant els fets del Sis d'Octubre del 1934 li fou encarregada la comissaria general d'ordre públic. Intentà la defensa del palau de la Generalitat. La seva actuació fou decisiva per a dominar l'alçament militar del 19 de juliol a Barcelona i a la resta de Catalunya.. Exiliat el 1939, s'establí a Brussel•les, si bé des del 1979 viatjà sovint a Catalunya. 2009-12-14 07:24:53 http://www.topobiografies.cat/frederic-escofet-i-alsina http://www.topobiografies.cat/josep-trueta-raspall Josep Trueta i Raspall (1897-1977), fou un dels cirurgians més notables de la nostra època. Amb la seva tècnica, coneguda avui internacionalment com “el mètode Trueta” intentà oposar resistència a la Guerra Civil espanyola, des del seu propi camp, tot guarint ferides. Però si la seva fama professional traspassà ben aviat fronteres, també fou un català que visqué intensament, com a protagonista, espectador i víctima, les vicissituds del nostre país. Metge i català a l’exili, escrigué “The spirit of Catalonia” per tal de presentar la realitat nacional catalana al públic britànic i d’arreu del món. Fou un home de gran interès humà, un metge apassionat, i un català de consciència. 2009-12-14 07:09:43 http://www.topobiografies.cat/josep-trueta-raspall http://www.topobiografies.cat/joaquim-xirau-i-palau Joaquim Xirau i Palau (Figueres 23/6/1895- Ciutat de Mèxic 10/4/1946). Filòsof i pedagog. Catedràtic de Filosofia de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona. Co-fundador de la Unió Socialista de Catalunya. Degà de la Facultat de la Filosofia i Lletres de la UB entre 1933 i 1939. Republicà convençut, l’any 1939 va haver de marxar exiliat a França i posteriorment a Mèxic, on continuà amb la seva obra pedagògica i filosòfica. 2009-12-01 14:34:21 http://www.topobiografies.cat/joaquim-xirau-i-palau http://www.topobiografies.cat/el-amor-de-la-traduccio-i-de-la-escriptura- Montserrat Abelló és una poeta catalana. Va neixer en 1918 a Tarragona. Pendant la guerra civil, va s’exiliar a França, Anglaterra y Xile. Va viure 20 anys a Xile.
Es una traductora dels escriptors angleses i una escriptora. Publicava el seu primer llibre Vida diària en 1963. 2009-12-01 07:31:56 http://www.topobiografies.cat/el-amor-de-la-traduccio-i-de-la-escriptura- http://www.topobiografies.cat/un-bergueda-a-lexili Josep Ester i Borràs (Berga 1913- Alès 1980) .Treballador del camp del tèxtil. Militant de les Joventuts Llibertàries i de la CNT. Membre de la resistència a França durant la segona Guerra Mundial. Supervivent del camp d’extermini de Mathausen. 2009-12-01 07:11:56 http://www.topobiografies.cat/un-bergueda-a-lexili http://www.topobiografies.cat/pau-casals-geni-i-figura Considerant Pau Casals com a geni i figura ens podem aproximar al que va suposar. Tot un personatge del segle XX, implicat en el convuls temps. Lluitador ferm per la llibertat, que sempre va estar a l' alçada de la seva figura tant el l' àmbit polític com en el musical. Fet que es manifesta en que no va retornar a la seva terra fins que va morir Franco, encara que fos un cop ell mateix va morir. 2009-12-01 07:06:11 http://www.topobiografies.cat/pau-casals-geni-i-figura http://www.topobiografies.cat/per-catalunya-lluis-companys Lluís Companys i Jover, neix a 1882 a la petita localitat d’ El Tarrós, en el sí d‘una família pagesa. Enèrgic lluitador pel que considera de justícia, republicà i catalanista entusiasta, serà el 123è President de la Generalitat, fins a 1939 a Catalunya i després en l’exili, fins a la seva execució a 1940, víctima del regim franquista. 2009-11-30 07:48:19 http://www.topobiografies.cat/per-catalunya-lluis-companys http://www.topobiografies.cat/joan-coromines Joan Coromines i Vigneaux (1905 – 1997) és un dels més grans romanistes europeus i segurament el filòleg català més eminent del segle XX. De vocació excursionista, va recórrer a peu els territoris de parla catalana i de la seva voluntat de ferro en van sorgir l’Onomasticon Cataloniae i el Diccionari Etimològic i Complementari, les dues obres per les quals és avui en dia més conegut a casa nostra. El seu compromís amb el país es va mantenir al llarg dels anys malgrat viure a l’exili des de 1939 fins a 1967, quan retornà definitivament a Catalunya. 2009-11-30 07:27:34 http://www.topobiografies.cat/joan-coromines http://www.topobiografies.cat/clementina-arderiu-1889-1976 Neix a Barcelona el 1889 i el 1911 publica el seu primer poema. El 1913 fou inclosa en l'Antologia de poetes catalans d’avui del L’Avenç. El seu primer llibre veu la llum el 1916, aquell mateix any es casa amb el poeta Carles Riba i visita i resideixen a Itàlia, França i Grècia. El 1938 guanya el Premi Joaquim Folguera amb Sempre i Ara. A mitjans de gener de 1939 s’exilia a França. Primer s’estableix a Avinyó, Bierville i a l’Isle-Adam. Al produir-se l’ invasió alemanya es trasllada a Bordeos i desprès a Montpeller. El 1943 torna a Barcelona i exerceix junt amb Carles Riba un paper central en la resistència cultural. Durant els anys 50 tornen a viatjar i assisteixen com representants de la cultura catalana, als congressos de poesia de Segòvia, Salamanca i Santiago.
El 1955 fan dos viatges per Alemanya Federal i Gran Bretanya. D’aquestes dues estades sorgeixen els poemes “Es a dir “. El 1958 guanya el premi Ossa Menor amb “Es a dir” i el 1960 la Lletra d’Or amb els mateixos reculls. El 1959 es produeix la mort de Carles Riba, la qual cosa li fa abandonar la poesia durant dos anys. El 1969 publica un llibre gestat durant els anys anteriors, “L‘esperança encara”. Anys desprès la seva poesia seria reunida per la pròpia autora en “Obra Poètica” el 1973. Clementina Arderiu mort l’any 1976, als 87 anys. 2009-11-29 10:51:41 http://www.topobiografies.cat/clementina-arderiu-1889-1976 http://www.topobiografies.cat/carles-fontsere-la-passio-de-viure Carles Fontseré (Barcelona, 1916- Porqueres, 2007) és un prolífic artista polifacètic, si bé la seva vessant més reconeguda en l'actualitat és la de cartellista de gran activitat durant la guerra civil, també va tocar camps tan aparentment dispersos com l'escenografia, l'edició o la fotografia, fent gala del seu gran talent en tots ells. Home de gran vitalitat i passió s'implicà enormement en tots els projectes que endegà, ja fos una exposició, la confecció d'una antologia poètica o una revista musical. Però per damunt de tot, dotat d'un gran instint de supervivència i capacitat d'aprofitar al màxim el que li podia oferir la vida a cada moment, donant la sensació de ser una d'aquelles persones que es troba en el lloc adequat en el moment adequat. La seva inquietud vital el portà a viure durant el seu exili a París, Mèxic i Nova York. 2009-11-23 07:59:59 http://www.topobiografies.cat/carles-fontsere-la-passio-de-viure http://www.topobiografies.cat/camps-de-refugiats Al març de 1939 gairebé mig milió d’espanyols havien creuat la frontera en menys de tres setmanes. En un primer moment, al febrer, els milers de refugiats van ser atesos en camps provisionals (La Tour de Carol, Prats de Molló, Amélie, . . .) però aviat se’ls va dirigir als grans camps habilitats a les platges del Rosselló (Argelers, Sant Cebrià, Barcarès). A l’abril la xarxa es completava amb camps més petits i «especialitzats»: Bram per als refugiats més grans; Agde i Rivesaltes, on es trobaran molts refugiats catalans; Setfonts i el Vernet, per a refugiats que es convertien en mà d’obra especialitzada, Gurs, ocupat sobretot pels bascos; i un llarg etcètera. 2009-10-21 13:38:25 http://www.topobiografies.cat/camps-de-refugiats http://www.topobiografies.cat/camins-de-lexili Entre finals de gener i principis de febrer de 1939 van fugir des de Catalunya cap a França gairebé 450.000 persones. La majoria van passar per l’Alt Empordà, pel coll del Pertús, per Portbou i altres punts de la comarca Però molta gent també va passar per la Cerdanya i el Ripollès. La gent utilitzà les carreteres i també el tren però també hi va haver una xarxa de camins i viaranys d’una i altra banda de la frontera, en una extensa zona que es coneixia a l’època com la “frontera salvatge”. 2009-10-20 14:34:27 http://www.topobiografies.cat/camins-de-lexili http://www.topobiografies.cat/joan-comorera-una-vida-al-servei-de-la-revolucio- Comorera fou un dels líders destacats de la unificació dels quatre grans partits socialistes i comunistes a Catalunya a l'entorn del PSU de Catalunya. A més fou un dels pedagogs de l'època republicana a Catalunya i un lluitador i agitador destacable dins les files republicanes. El seu pensament d'arrel marxista-leninista va virar, amb el temps, cap a posicions clarament estalinistes.

Consumada la victòria feixista, es traslladà a l'estat francès, i d'allà a Moscou (1939), tot i que ja havia visitat la ciutat anteriorment per tal de travar aliances amb el bloc soviètic, es refermà en la seva ideologia comunista i en l'adhesió a Stalin. L'agost del 1940 arribà a Mèxic, realitzant diverses estades a Cuba fins l'any 1945. Després de la segona guerra mundial, s'instal•là a França (1945). Esclatà llavors la polèmica sobre les relacions entre el PCE i el PSUC i sobre la qüestió nacional catalana, que la direcció espanyola atacava des d'una perspectiva d'uniformització de l'estat espanyol. De fet nombrosos sectors catalanistes del partit ja l'havien abandonat i se n'havien escindit (fundació del Partit Socialista Català, PSC; del Moviment Socialista Català, MSC) i això contribuí a aïllar Comorera fins i tot en l'àmbit catalanista, que fou acusat de titista (1947) per la direcció general del PCE i apartat de la direcció del PSU de Catalunya, al final fins i tot en fou expulsat del partit. Més tard fou readmès. Va patir un atemptat, i llavors es refugià a Sallagosa (Cerdanya). L'abril del 1951 entrà a territori del Principat, amb la finalitat de reorganitzar el partit a l'interior. S'establí secretament a Ripoll sota el nom de Josep Planes i Valls. Fou detingut per la policia franquista a Barcelona (1954) que el jutjà i l'empresonà. El 1957 fou traslladat al Penal de Burgos, on morí l'any 1958. Quasi tres dècades després (1985) les seves despulles foren retornades a Barcelona.

* Cartell/retrat anònim de Joan de Comorera, 1936. 2009-10-19 07:46:01 http://www.topobiografies.cat/joan-comorera-una-vida-al-servei-de-la-revolucio- http://www.topobiografies.cat/ramon-moral-diari-dun-exiliat Militant d’ERC, el 1936 va ingressar en l’exèrcit republicà. Després de travessar els Pirineus, l'any 1939, fou traslladat als camps de Sant Cebrià i Argelers, al Rosselló. Durant la segona guerra mundial es va incorporar a la Resistència (va arribar a rebre la Creu de la Resistència, a França). Retornà de l’exili francès amb l’arribada de la democràcia, el 1977. Morí a Torredembarra als 90 anys. 2009-07-13 10:24:03 http://www.topobiografies.cat/ramon-moral-diari-dun-exiliat http://www.topobiografies.cat/escriptors-a-la-ciutat-de-mexic-lany-1945 Les casos on vivien els escriptors catalans de Mèxic, l'any 1945, mostren les xarxes de col·laboració dels refugiats, que compartien espais perquè acostumaven a recolzar-se en la cerca de vivenda. 2009-06-15 08:52:51 http://www.topobiografies.cat/escriptors-a-la-ciutat-de-mexic-lany-1945 http://www.topobiografies.cat/darenys-de-mar-a-arenys-de-munt-passant-per-mexic Lluís Ferran de Pol era nét d'un industrial tèxtil i nebot de dos bisbes. Estudia als Maristes de Mataró i es llicencia en Dret a la Universitat de Barcelona. La seva formació literària fou, doncs, autodidacta i molt lligada al periodisme. Durant la República publicà alguns contes i guanyà concursos literaris però el més destacable és la seva incursió en el món dels clàssics greco-llatins i dels autors medievals catalans. La seva biblioteca comptava amb la col·lecció Bernat Metge i Els nostres clàssics i se'ls rellegia sovint. També s'interessà pel món militar, la qual cosa el portà, com a molts dels seus coetanis, a lluitar a la batalla de l'Ebre. Després de la derrota s'exilià a França on va estar internat a un parell de camps de concentració de la Catalunya Nord. Finalment, amb el vaixell Sinaia fugí a Mèxic on conegué i col·laborà amb escriptors com Joan Sales o Josep Carné. A més, es llicencià en filosofia i lletres. Un cop retornat de l'exili, s'instal·là a la casa pairal d'Arenys de Munt i continuà el seu periple literari alternant-lo amb la feina d'advocat. 2009-06-10 10:50:14 http://www.topobiografies.cat/darenys-de-mar-a-arenys-de-munt-passant-per-mexic http://www.topobiografies.cat/otilia-castellvi Otilia Castellví, fou una modista del barri de Gràcia de Barcelona que a l'any 1939 va haver de marxar a exiliada a França. Abans, però, havia viscut els fets d’octubre de 1934 i havia patit la tètrica realitat dels calabossos de la policia estalinista a Barcelona, les txeques, on va ser empresonada per pertànyer a un partit polític, el POUM. Va haver d’emprendre un llarg viatge que, passant pels camps de concentració francesos al Rosselló, l’ocupació a l’Alemanya nazi, la feina a Alemanya i la fugida a Caracas. Tot això la converteix en un testimoni històric I humà excepcional de vint anys cabdals per Catalunya, Espanya i Europa. 2009-05-24 17:36:54 http://www.topobiografies.cat/otilia-castellvi http://www.topobiografies.cat/amat-piniella-una-vida-marcada-per-les-guerres Un escriptor que va haver de servir la guerra, una guerra que el va dur als camps de concentració nazis. Per sort en sortí viu i des d'aquell moment es dedicà a relatar la seva història. 2009-05-22 03:01:21 http://www.topobiografies.cat/amat-piniella-una-vida-marcada-per-les-guerres http://www.topobiografies.cat/ramon_vinyes Ramon Vinyes (Berga 1882-Barcelona 1952), modernista de jove, viatger cosmopolita que visqué durant molts anys a Colòmbia, s'exilià en acabar la guerra civil. Retornà a Colòmbia l'any 1939, on va instal·lar-se fins al seu retorn definitiu a Catalunya 2009-05-20 00:00:00 http://www.topobiografies.cat/ramon_vinyes http://www.topobiografies.cat/exili-de-joaquim-ventallo-i-verges-1899-1996 Exiliat des del 9 de setembre de 1936 al 22 desembre de 1942. Canceller de l'Ambaixada de la República Espanyola a París i, després de la desfeta de la 2a República, venedor de fruites i verdures al Mercat de les Halles de París. 2009-05-11 01:15:51 http://www.topobiografies.cat/exili-de-joaquim-ventallo-i-verges-1899-1996 http://www.topobiografies.cat/k-l-reich-piniella Aquesta novel·la de Joaquim Amat-Piniella ficciona l'experiència viscuda amb altres compatriotes durant l'holocaust. 2009-04-09 09:36:29 http://www.topobiografies.cat/k-l-reich-piniella http://www.topobiografies.cat/bartomeu-costa-amic Exiliat a Mèxic el 1940, impulsà nombroses editorials com ara B. Costa-Amic, editor i Biblioteca Catalana. Fou l’editor que publicà més llibres en català a l’exili (una cinquantena), a més de realitzar una important obra editorial en espanyol. 2009-04-06 03:41:00 http://www.topobiografies.cat/bartomeu-costa-amic http://www.topobiografies.cat/pere-calders Després de la guerra fou internat en un camp de concentració a França fins que pogué exiliar-se a Mèxic. Allà participà en diverses revistes i editorials de l’exili i va continuar la seva trajectòria literària. Retornà a Catalunya definitivament l’any 1962. 2009-04-06 03:34:24 http://www.topobiografies.cat/pere-calders http://www.topobiografies.cat/domenec-de-bellmunt Domènec de Bellmunt (pseudònim que sempre va usar Domènec Pallerola Munné) va viure més de cinquanta anys d'exili a Tolosa de Llenguadoc.





El que va ser el primer reporter modern de Catalunya, i pioner en el reportatge novel.lat, a casa nostra ja va conèixer l'exili, de 1924 a 1928, durant la Dictadura de Primo de Rivera.





A Tolosa, Bellmunt, serà el director de Foc Nou, una de les revistes més actives de l'exili.





A part el periodista i escriptor desenvoluparà la seva carrera literària amb novel.les, assaigs, articles, llibres de memòries. Bellmunt va escriure el 1945 la primera biografia sobre Lluís Companys. 2009-03-29 12:11:20 http://www.topobiografies.cat/domenec-de-bellmunt http://www.topobiografies.cat/oda-a-catalunya-des-dels-tropics Escrit per Agustí Bartra el 1940 a la República Dominicana, és, d’una banda, un poema d’enyorança a la pàtria perduda i, de l’altra, d’arribada a la terra d’acollida, estranya i desconeguda. 2009-03-20 10:42:00 http://www.topobiografies.cat/oda-a-catalunya-des-dels-tropics http://www.topobiografies.cat/lluis-ferran-de-pol Després de ser internat en un camp de concentració a la Catalunya francesa, aconsegueix arribar a Mèxic on es llicencia en Filosofia i Lletres i participa activament en revistes catalanes de l’exili, com “Full Català” o “Quaderns de l’exili”. 2009-03-20 09:12:44 http://www.topobiografies.cat/lluis-ferran-de-pol http://www.topobiografies.cat/xavier-benguerel En acabar la guerra fou exiliat a Xile fins al 1954, on compaginava la feina en un laboratori farmacèutic i la vida literària. Conrea la novel·la, la poesia, el teatre, el periodisme, la traducció i les memòries. A la tornada crea, juntament amb Joan Sales, la col·lecció El Club dels Novel·listes. 2009-03-20 08:44:25 http://www.topobiografies.cat/xavier-benguerel http://www.topobiografies.cat/antoni-m-sbert Polític i home de cultura mallorquí, Sbert ja havia viscut desterrat a França durant la dictadura de Primo de Rivera. L'any 1939 hagué d'exiliar-se altre cop, ara definitivament. A França impulsà diversos projectes culturals i a Mèxic tingué un destacat paper com a economista i professor universitari. Va morir a la ciutat de Mèxic, l'any 1984. 2009-03-11 11:54:06 http://www.topobiografies.cat/antoni-m-sbert http://www.topobiografies.cat/editorials-catalanes-de-lexili-a-les-ameriques L'edició del llibre en català a les Amèriques nasqué com a mitjà per reconstruir la comunitat malmesa, refent-la a partir de diverses relectures de la història i la tradició immediates i, sobretot, com a mitjà de defensa proactiva de la llengua ("Edició a l'exili", "Catalunya durant el franquisme. Diccionari", Barcelona, CEFID/Eumo, 2006).
2009-03-06 01:56:25 http://www.topobiografies.cat/editorials-catalanes-de-lexili-a-les-ameriques http://www.topobiografies.cat/revistes-literaries-a-mexic Revistes literàries i culturals a Mèxic



2009-03-05 09:18:09 http://www.topobiografies.cat/revistes-literaries-a-mexic http://www.topobiografies.cat/tots-tres-surten-per-lozama Publicada a Mèxic l'any 1946, presenta, amb tècniques objectives, els esforços per sobreviure de tres exiliats que van a parar a la República Dominicana. És la primera novel·la catalana escrita amb aquesta tècnica, malgrat que no es va conèixer a Catalunya fins que no es publicà a Barcelona l'any 1967.
2009-03-05 08:39:37 http://www.topobiografies.cat/tots-tres-surten-per-lozama http://www.topobiografies.cat/merce-rodoreda Després d'una activa participació en la cultura republicana durant els anys de guerra, Rodoreda hagué de prendre el camí de l'exili, que la consolidà com l'escriptora que sempre havia volgut ésser. Després de diverses estades prèvies a Catalunya, retornà definitivament l'any 1973. A Romanyà acabà "Mirall trencat", encetada anys abans i abandonada per altres projectes literaris.

2009-03-04 03:15:08 http://www.topobiografies.cat/merce-rodoreda http://www.topobiografies.cat/agusti-bartra-i-anna-muria Parella inseparable des de la seva trobada a Royssi-en-Brie, Bartra i Murià treballaren durant anys per la cultura d'exili, sobretot a Mèxic. Retornats a Catalunya, van continuar la seva tasca literària que ha estat reconeguda per la crítica els darrers anys.
2009-03-04 02:06:36 http://www.topobiografies.cat/agusti-bartra-i-anna-muria http://www.topobiografies.cat/antoni-lopez-llausas López Llausàs, un dels editors més innovadors de la Catalunya republicana, continuà la seva tasca editorial a l'Argentina i, de Buenos Aires estant, retornà simbòlicament a Catalunya amb l'editorial Edhasa, que creà l'any 1946. Morí a l'exili, l'any 1979.

2009-03-04 01:28:59 http://www.topobiografies.cat/antoni-lopez-llausas http://www.topobiografies.cat/aqui-descansa-nevares Calders ens proposa una aproximació, tendra i irònica alhora, a la peculiar visió del món, de la vida i de la mort que emana de l'indi mexicà, en convivència inestable amb els codis, les normes i les convencions que regeixen les societats modernes.
2009-03-03 08:57:20 http://www.topobiografies.cat/aqui-descansa-nevares http://www.topobiografies.cat/joan-oliver-pere-quart Per tots els països d'exili per on passà, Pere Quart deixà la seva petjada d'agitador cultural i promotor d'editorials i revistes.
2009-03-03 08:38:16 http://www.topobiografies.cat/joan-oliver-pere-quart http://www.topobiografies.cat/teresa-pamies Lluitadora antifranquista fervent, sortí d'Espanya al final de la guerra civil i no retornà fins l'any 1971. El seu exili és tan llarg com prolífic vitalment i literària.
2009-03-03 07:20:19 http://www.topobiografies.cat/teresa-pamies http://www.topobiografies.cat/josep-carner Nòmada des de sempre, la guerra civil agafà a Carner vivint a Brussel·les, des d'on es posicionà a favor del bàndol republicà. El 1938 perdé el seu càrrec diplomàtic i començà el camí de l'exili, que ja no clouria mai.

2009-03-03 01:27:10 http://www.topobiografies.cat/josep-carner